Els meus pares són catalans, he estudiat sempre en català, a la feina sempre ho he fet tot en català.

Per tant, per molt que s'hi esforcin, jo no soc bilingüe, em considero monolingüe, encara que sàpiga entendre i parlar altres llengües com el castellà.

Jo vaig fer més de la meitat de l'EGB en temps de dictadura, però vaig estudiar íntegrament en català, a l'institut i tot el que he estudiat, sempre ha estat íntegrament en català (excepte l'assignatura de llengua castellana o anglès).

I ara, després de quaranta-set anys de "democràcia" he de veure com al meu fill petit li imposen la llengua castellana... IMPOSEN ‼️ 😬

@nan Ja ho sé, en tinc constància, però segurament no teniu un retrocés tan bèstia de la llengua com a Catalunya.
Aquí es podria dir que hi ha pobles (o ciutats) que ja no són de parla catalana.

Per exemple la meva mare és de l'Hospitalet, quan era petita, els veïns, els comerços, tots parlaven en català, ara pel mateix carrer on va néixer ella, no hi parla ningú, i diria que l'últim comerç que encara en parlaven, ja ha tancat.

@nan en aquest cas no m'hi he trobat mai, per sort, perquè ha de fer molta ràbia i impotència si no ho pots evitar.

@spla Va escriure l'article un dia després de registrar-se Mastodon, realment s'ha de ser bona periodista per fer un article així, amb tan poc temps.

Ahir xerrant amb ma mare sobre l'espionatge de l'estat espanyol, m'explicava que quan feien reunions antifranquistes, no es coneixien entre ells.

No es deien els noms reals, el lloc de la reunió era secreta fins a l'últim moment que la passava a recollir una persona a un indret estipulat per portar-la al lloc de la reunió, que solia ser en algun poble de la comarca.

En acabar tornaven a marxar i ningú sabia res dels altres.

Diu que ho hauríem de tornar a fer de la mateixa manera.